Idioma iola

Idioma iola

Tipus	dialecte i llengua extinta
Ús
Parlants nadius	140
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	yol
Glottolog	yola1237
Linguasphere	52-ABA-bd
Linguist List	yol
UNESCO	1601
IETF	yol

El iola és una llengua extinta de la família germànica occidental parlada antigament a Irlanda, concretament al comtat de Wexford, i l'origen del qual està en l'evolució independent de l'anglés antic que dugueren a la part oriental de l'illa les hosts dels normands Richard de Clare, 2n comte de Pembroke, sobrenomenat Strongbow, i Robert FitzStephen, sobre el 1169.

Aquest dialecte de l'anglés antic, que abans de la seua extinció rebia el nom de iola (que significa 'antic'), evolucionà separadament de l'anglés britànic. Més enllà de l'assimilació de nombrosos vocables irlandesos, i potser per l'aïllament geogràfic i el caràcter predominantment rural de les comunitats que el parlaven, el iola canvià molt poc amb el pas dels segles. A la primeria del s. XIX era ja un idioma diferent a l'anglés estàndard.

El iola continuà parlant-se a la comarca de Forth, al sud del comtat de Wexford, fins a mitjan s. XIX, quan començà a ser desplaçat per la variant irlandesa de l'anglés com a conseqüència dels mateixos processos socials, polítics i econòmics que pressionaren l'irlandés. A la fi de segle, eren molt escassos els rastres existents del seu patrimoni lingüístic.